Snow in NY!

Finalment ha nevat a NY!I no pas poc, tot estava cobert amb uns 15cm de neu i les voreres patinen, a més el vent i el fred gela la neu que es fon a terre i sembla una pista de gel. La ciutat és un caos, la gent que rellisca, els avions amb 4-5h de retard... En fi, un caos que es recupera un dia després. Us passem unes quantes fotos per transmetre-us el paisatge! Des de la finestra de casa l'escala d'incendis estava ben emblanquinada! En Gerard a l'entrada de l'edifici; es veuen les petjades!

La gent atacada per la tempesta al centre de NY; concretament la 5a avinguda amb el 57st. ja han penjat les llums de Nadal, veieu l'estrella gegant que flota al centre del carrer, al fons? És enorme!

En Gerard i la farola del Central Park... increible!

Passejant pel parc era preciós.

L'entrada de l'hotel Plaza, quina marevella és de postal

I finalment, una foto des del llac del Central Park sud mirant cap a l'Hotel Plaza i la 5a avinguda, hi havia tans nuvols de neu o boira que els edificis desapareixien a mesura que s'enfilaven.

Petons a tots! Prepareu-vos pel Nadal, nosaltres ja comencem a empaquetar trastos per veure si podrem tancar les maletes...jijiji, quina por! Però tenim moltes ganes de veureus!

Petons i més petons!

Cataratas del Niàgara...mmmm que grans!

Bona nit o bon dia! Vet aquí la historieta de la setmana! Des d'un carrer recòndit del laberíntic barri de Chinatown de Manhattan...va sortir un bus direcció nord, ...objectiu; "Niagara Falls". Aquesta és la darrera aventura del passat cap de setmana. I sí, va ser una aventura, vam travessar grans extensions de terres, terres allunyades de la civilització, terres deixades de la mà de Déu en un lloc on el vent i el fred colpejava els habitants dia i nit. Un lloc... desèrtic, quan trigarem a trobar la pròxima àrea de servei? Home, desèrtic desèrtic no, però tenia algo ...Molt poques coses a la vista per tants kilòmetres. En fi; aquest era el nostre bus. Era "Charter", vam millorar vist el de la setmana de Washington! Nou, blanc, net, llantes brillants, una sola porta corredera (no dues abatibles) finestres panoràmiques, pantalla plana per veure pelis... quin luxe! Feia goig! La foto és de la última àrea de servei abans d'arribar a l'hotel... duiem unes 7 hores de bus. Després de deixar les maletes a l'hotel, hem fet una escapada per veure els veïns i els salts d'aigua a la nit. Però la veritat és que ens van encantar les típiques casetes americanes amb les decoracions de Nadal...que bonic! És de veritat!! Jeje.. Per cert, sí, estava nevat, i feia una rasca!!! Casi patinem, haviem de vigilar on posavem els peus!

Mira mira! Tenen un "reno" de llums!

L'endemà al matí vam prosseguir a la segona visita; ara a la llum del dia. Feia tanta fred que, amb la humitat i vapor dels salts d'aigua es gelava una crosta sobre la neu, i quan caminavem l'anavem trencant com la capa de sucre cremat d'una crema catalana (però de color blanc).

En Gerard fent el pallasso. Per si algú tenia dubtes. No, no ha canviat.

I definitivament, les catarates... Quins salts d'aigua! Segons diuen, uns 50m d'alçada! Per uns 300m de cresta la petita (americana, a l'esquerra) i uns 700m de cresta la gran (canadiense, al fons). No sé quan és però baixa molta aigua, molta molta molta, diuen uns 2.500.000 litres cada segon, a la gran. Casi res. Jeje, me la imaginava més gran!!! Jijiji, és conya!

I després de la gran vista, a còrrer cap a casa! Que hem de tornar a fer les 7 horetes de bus. Home, des de NY, hi havien unes 430 milles... o sigui uns 700 kms... sí, un bon tros. Lo que no sabiem és que de tornada ens vam trobar una tempesta de neu força sèria. No ens va fer anar malament ni molt menys, a les 7 del vespre ja erem a NY altra vegada, però les fotos li fan prou justícia.

Aquella nit va ser la més freda fins llavors a Manhattan...estavem als zero graus. A les catarates del Niàgara aquell matí, estavem a -15. Bueno. Només dir-vos que duiem el pijama sota els pantalons, dos parells de mitjons cada un, màniga llarga, jerseis de llana, bufanda embolicada al cap i gorro, més la caputxa de l'anorac d'esquiar clar!...jeje, i va funcionar! Encara no ens hem refredat, buuuuufa! Petons a tots!

Christmas is here!

Sí nois, finalment, Nadal ja és a la cantonada. Sobretot a totes les cantonades de NY. La ciutat ja està carregada d'ornaments, les botigues tenen els aparadors replens de decoració nadalenca, els centres comercials t'atrapen sota cascades de llums que cauen de les seves façanes, el senyor Chris Kringel (Sta.Claus) s'ha multiplicat genèticament i comença a convertir-se en la nova plaga de la ciutat (Sta. Claus 40% - Policeman 30% - Entrance Guards o Doorman 15% - i finalment les rates, peluts rosegadors de quatre potes, 5%)... AAAaahhhh (suspir) però encara no fa tan fred com a Vic o Girona... nevarà? Seria la nostra il.lusió. Ja fa fred. Ja surt vapor blanc de les "alcantarilles". La gent porta abrics llargs i gruixuts, bolsos cars i maletins de negocis, guants de pell i earmuffs (diadema amb dues boles peludes que tapen les orelles). Els starbucks estan sempre a tope. La millor opció; large hot chocolate, -white cream on it?- Yes please! i així cada dia. A les 5 és fosc i llavors és quan les llums fan espectacle. A les 6 surten de les oficines...quina multitud! It's the rush hour! Tothom a pinyó fixe cap a les entrades del metro. Són com una manada de nyus, si no vols morir en l'estampida, arraconat en algun lloc prou apartat! Però ahir no, no no, ahir tothom caminava desesperat entre la 5a i la 6a avinguda, als carrers 47 i 48. Què passa? Per què no puc creuar el carrer? Perquè hi ha tanta gent apilonada? -sí jo també estic atrapada, no, ...no, no ho sé, miraré d'arribar, sí..., no, el policia diu que rodegem la cantonada, vale, després et truco- eren les converses de tots els que estaven al nostre voltant, ensardinats amb el seu Iphone, la Blackberry, tots dins la mateixa llauna, intentant, com és obvi, arribar a la zona central del Rockefeller Center. Tant merder per un arbre???

Finalment va començar el show. I tant, era com intentar entrar a un concert d'en Bruce Springsteen on l'entrada és gratuïta! Afluència massiva! i és que abans d'encendre res, hi havia mil actuacions dels personatges més "hot hot hot" del moment; Jonas Brothers, Milcey, Tony Bennet, Faith Hill, les Rocketes, Britney Spears, Beyonceé... Tot presentat pels famosos presentadors de la cadena de TV nbc, quin show! Va durar un segle i mig, estavem gelats de fred, i evidentment no vam arribar a la zona central, sinó que veiem l'arbre a través d'una pantalla plana posada expressament pels carrers laterals. Tots allà, peus freds, vent dolent que t'entrava pel clatell, mans ...teniem dits? Sí però no els notavem. Gent apretada, nenes xisclant d'emoció pels Jonas Brothers (efecte Beatles, que dic jo) i vaja... nena que no et veuen si estàs al carrer del costat? Ho saps? M'estas deixant sorda!!

Puc dir-ho? Puc dir-ho? Si us plau dexeu-me dir-ho! Puc? PUC?? ODIO NY!

En fi. Actes Nadalencs. S'hi ha d'anar!S'hi ha de ser!Oi???

FELICITATS XAVIERS!

Hola guapus! Sabem que avui és Sant Xavier, i como no! Volem felicitar al meu germanet (germà de la Cristina) i a en Xevi Señe, i a tots els xevis que s'hi sentint identificats! Molts petons a tots i que passeu un dia estupendu!

...aviam si cau algun regalet no? Apa siau i fins aviat!!

Petons a tots!

who is who?

Com no! Els de Vic estem a tots els confins de la terra!!! I sovint no estem mai sols!! Sempre hi ha algun compatriota aprop!!! Visca Catalunya! D'esquerra a dreta: Cristina, Company germana Gener, Germana Gener, Gener (jannuary), Geri. Una abraçada a tothom!

GO KNICKS GO!!

Aquesta és la nit de basketball més esperada...fins ara s'havien celebrat amistosos i pretemporada però aquesta nit els NY Knicks van jugar el primer partit oficial de la NBA... Espectacle assegurat! Quina emoció, tots cap el Madison Square Garden, quanta gent!

I per favor...que no falti la mà d'espuma per animar!

Ens han assegurat que els KNicks no són lo millor del món, més aviat un pèl patosos, perden el 60% dels partits, però és principi de tamporada així que els donarem una oportunitat no? Això sí, tenen les arques sempre plenes perquè ser l'equip de NY comporta molts ingressos extres..quanta gent hi ha en aquesa ciutat??? Quants turistes volen veure un partit??? No importa lo bo que siguis si el negoci funciona! Jejeje, que dolents que som!

La qüestió és, que el partit es va posar interessant i tot! Perquè anaven molt igualats al marcador i va haver-hi moments de tot, avancem, retrocedim...en fi, ...nervis!

Tot s'ha de dir però, que els 10 últims segons van ser els més llargs (és allò que tallen el temps continuament fent faltes i en lloc de 10 segons dura 5 min!) i després de tant neguit, vam acabar quanyant a casa i tot! Arribant als 101 punts! Ben fet KNICKS!

I aquí teniu la foto de despedida... el camp ja estava buit! Aquets Neoyorkins sempre tenen pressa! Adéu Madison Square Garden!

PD. Per cert, encara que no ens ho pogueu creure, també va venir en Michael Jordan, estava assegut just al costat de la pista, suposem que a fer el mateix que nosaltre, veure basquet! El van saludar per les pantalles del marcador i QUINA EMOCIÓ! Tothom es va posar dret! Em sembla que és lo més a prop que hem pogut estar mai d'en Michael, que guai!

Obama, YES WE CAN!

Siiiiiiiii!

L'Obama HA GUANYAT!!!

NY ha esclatat d'alegria...tothom es contenia els dies abans però després de la nit electoral tot ha sigut proclamar que aquest és el regne dels demòcrates! El nou despertar de la ciutat és una nova cara; tothom porta xapes a les bosses, tothom té samarretes de l'Obama, a tots els quioscs el New York Times s'havia esgotat a les 9 del matí (per sort hem pogut comprar la Last Edition del vespre) i ....quin ambient que es respira! Va ser al.lucinant viure un moment tan intens! Quina emoció quan de cop, els presentadors i reporters deixen de fer comentaris i ensenyar estadistiques i connecten directe amb Chicago dient "Barack Obama elected as the 44th USA president"... Ho vam ben celebrar amb una copa de Chardonnay que va portar l'Audry! Vam seguir els resultats minut a minut fins el moment clau, va ser un moment històric!

Ahir al matí vaig anar a comprar un llibre i estava dubtant de comprar-ne un de l'Obama que m'interessa (n'ha escrit uns quants)...a la tarda hi vam tornar amb en Gerard a xafardejar la botiga (era molt gran, com la de la peli "Tienes un e-mail" de la Meg Ryan i en Tom Hanks) i total...que el llibre estava esgotat en 24h! Jejeje...espero aconseguir-lo durant els pròxims dies...o setmanes!

Petons!

Desfilada de Halloween 2

Desfilada de Halloween

Happy Halloween!

Aquí estem de nou! És la nit del 31 d'octubre, vigilia de tots sants, nit de terror i d'espants, nit d'allunyar els esperits dels nostres voltants! O això se suposa segons la tradició, però la tradició ja ha quedat massa lluny... Ara per ara el que es porta són les carbasses ja plastificades, les falses teranyines, disfresses de tot tipus (fins i tot d'allò més picants...algun diria que som a l'agost, perquè van una mica lleugeres de roba) i màsqueres horripilants (cares de goma, monstres, polítics). També n'hi ha algun de ben original i treballat (que penses, fillet, portes des de la matinada de Halloween de l'any passat quan vas tornar de la festa per fer-te aquest trapao!). Altres treuen a passejar les mascotes...en aquest país els gossos, no són gossos, són com persones però turturades! Ara el que es diu és Trick or Treat!? "Truco o trato" i és el que repeteixen els nens contínuament anant d'una porta a l'altra, intentant omplir-se les butxaques de caramels. Que bonic! En fi, ara ja s'ha acabat. Els següents dos dies tindrem els programes de TV pendents de les eleccions, ja era hora! Els de Tv3 fa dos anys que ens passen els quesitos de colors! I després ja es dóna per ignaugurada la pretemporada d'anuncis de Nadal, clar que sí! Sabeu que ja hi ha la pista de gel del Rockefeller Center?? Doncs no sé què ens empatollem però...aquí teniu la foto del meu cowboy i el seu angelet, ah, i a més, vam fer una Pumpkin (carbassa), que no sigui dit que no ens integrem! Molts petons a toooooooots! PD. Este molt contents de tornar a ser aquí...per incordiar-vos una mica més en el vostre dia a dia! Jejejeje....que dolents que som!