Cataratas del Niàgara...mmmm que grans!

Bona nit o bon dia! Vet aquí la historieta de la setmana! Des d'un carrer recòndit del laberíntic barri de Chinatown de Manhattan...va sortir un bus direcció nord, ...objectiu; "Niagara Falls". Aquesta és la darrera aventura del passat cap de setmana. I sí, va ser una aventura, vam travessar grans extensions de terres, terres allunyades de la civilització, terres deixades de la mà de Déu en un lloc on el vent i el fred colpejava els habitants dia i nit. Un lloc... desèrtic, quan trigarem a trobar la pròxima àrea de servei? Home, desèrtic desèrtic no, però tenia algo ...Molt poques coses a la vista per tants kilòmetres. En fi; aquest era el nostre bus. Era "Charter", vam millorar vist el de la setmana de Washington! Nou, blanc, net, llantes brillants, una sola porta corredera (no dues abatibles) finestres panoràmiques, pantalla plana per veure pelis... quin luxe! Feia goig! La foto és de la última àrea de servei abans d'arribar a l'hotel... duiem unes 7 hores de bus. Després de deixar les maletes a l'hotel, hem fet una escapada per veure els veïns i els salts d'aigua a la nit. Però la veritat és que ens van encantar les típiques casetes americanes amb les decoracions de Nadal...que bonic! És de veritat!! Jeje.. Per cert, sí, estava nevat, i feia una rasca!!! Casi patinem, haviem de vigilar on posavem els peus!

Mira mira! Tenen un "reno" de llums!

L'endemà al matí vam prosseguir a la segona visita; ara a la llum del dia. Feia tanta fred que, amb la humitat i vapor dels salts d'aigua es gelava una crosta sobre la neu, i quan caminavem l'anavem trencant com la capa de sucre cremat d'una crema catalana (però de color blanc).

En Gerard fent el pallasso. Per si algú tenia dubtes. No, no ha canviat.

I definitivament, les catarates... Quins salts d'aigua! Segons diuen, uns 50m d'alçada! Per uns 300m de cresta la petita (americana, a l'esquerra) i uns 700m de cresta la gran (canadiense, al fons). No sé quan és però baixa molta aigua, molta molta molta, diuen uns 2.500.000 litres cada segon, a la gran. Casi res. Jeje, me la imaginava més gran!!! Jijiji, és conya!

I després de la gran vista, a còrrer cap a casa! Que hem de tornar a fer les 7 horetes de bus. Home, des de NY, hi havien unes 430 milles... o sigui uns 700 kms... sí, un bon tros. Lo que no sabiem és que de tornada ens vam trobar una tempesta de neu força sèria. No ens va fer anar malament ni molt menys, a les 7 del vespre ja erem a NY altra vegada, però les fotos li fan prou justícia.

Aquella nit va ser la més freda fins llavors a Manhattan...estavem als zero graus. A les catarates del Niàgara aquell matí, estavem a -15. Bueno. Només dir-vos que duiem el pijama sota els pantalons, dos parells de mitjons cada un, màniga llarga, jerseis de llana, bufanda embolicada al cap i gorro, més la caputxa de l'anorac d'esquiar clar!...jeje, i va funcionar! Encara no ens hem refredat, buuuuufa! Petons a tots!